La tragèdia de Furiani

Viatgem a Còrsega. Anem a la Mediterrània, a la turística illa de Corsica (com en diuen els autòctons). Al llarg dels segles ha tingut molts pretendents, meravellats per la seva bellesa i la natura exuberant. Els grecs ja l'anomenaven Kallisté (la més bella). I no és estrany, ja que combina muntanyes verdes (les més altes de la Mediterrània), boscos frondosos, mar blava i platges de sorra fina. Un paradís. I anem a Còrsega per explicar-vos una història diferent amb el futbol com a protagonista. 

Sporting Club Bastiais
Al nord de l'illa, hi trobem Bastia. Una de les ciutats més importants, si bé no té la capitalitat (reservada a Ajaccio). L'Sporting Club de Bastiais és el club més important de la ciutat. Disputa els seus partits com a local a l'Stade Armand Cesari, ubicat a la veïna localitat de Furiani. Actualment el trobem a la National 2. Però la temporada 1.977-78 va tenir a tocar la Copa de la UEFA, que finalment es va endur el PSV holandès. Tres anys més tard, l'any 1.981 va alçar la Copa de França. En aquell equip, hi militava Claude Papi. Un migcampsta cors, internacional per França al Mundial del 1.978. És el màxim golejador històric de l'equip. Malauradament, va morir als 34 anys a causa d'un aneurisme cerebral.
SC Bastia UEFA 1.978

22 d'abril de 1.992
Després de la copa guanyada l'any 1.981 davant del Saint-Etienne de Platini, el club inicia un període de frustracions i mals resultats, arrossegant-se per les categories inferiors del futbol francès. Furiani, així és com es coneix l'estadi, va passar dels moments eufòrics de les darreries dels anys 70 a l'ostracisme de la dècada dels 80. Però la temporada 1.991-92 el SC Bastia encadena bones actuacions a la Copa de França. Supera les primeres eliminatòries i l'eufòria torna al carrer, ansiosos de veure els seu equip, nòvament entre els grans.


SC Bastia vs AS Nancy (22-04-92)

El 22 d'abril de 1.992, el SC Bastia rep l'AS Nancy en els quarts de final de la Copa de França. Les bones actuacions durant la competició han desencadenat l'eufòria entre els aficionats, fins al punt que el club estudia la possibilitat d'instal·lar una tribuna metàl·lica sobre l'antiga tribuna oest i així augmentar l'aforament en 2.500 localitats adicionals. El partit és un èxit. l'Sporting Club Bastiais supera al Nancy als penals i l'afició pot gaudir d'una nit màgica de futbol a Furiani.

El sorteig de semifinals emparella el SC Bastia amb l'Olympique de Marseille. El club més en forma de França en aquella època, sots-campió de la Copa d'Europa l'any 1.991 i vencedor la temporada 1.992-93. Recordem alguns noms d'aquella plantilla: Olmeta, Boli, Angloma, Amoros, Deschamps, Boghossian, Chris Waddle o el mateix Jean-Pierre Papin. Amb un cartell com aquest, evidentment, els seguidors del SC Bastiais volen anar a l'estadi. El problema, torna a ser la capacitat de Furiani.

El president del club, Jean-François Filippi, assumeix que s'ha de millorar l'aforament. I més veient l'ambient de la recent eliminatòria de quarts de final. La proposta del club és enderrocar la tribuna nord, feta de formigó l'any 1.948 amb capacitat per només 750 espectadors. I al seu lloc instal·lar-hi una nova tribuna metàl·lica per l'ocasió. Així, s'arribaria a un aforament total de 18.000 espectadors.

La seqüenciació d'una obra maleïda
El 24 d'abril, es procedeix a la demolició de la tribuna nord, anomenda Claude Papi, en honor al mític jugador del club.  La demolició es fa de matinada, enmig d'un secretisme total per no provocar la indignació dels socis. Els propis jugadors, se n'adonen l'endemà a l'hora de l'entrenament. És més, tampoc s'ha registrat cap permís de demolició a l'Ajuntament de Furiani. 

A partir d'aquell moment, cal instal·lar una tribuna amb capacitat per 9.300 espectadors en un temps récord de 10 dies. Inicialment, l'obra l'ha de realitzar dues empreses. Però veient la situació, una d'elles se'n desvincula perquè tem que l'obra és inviable. Així, una sola empresa ha de muntar una estructura per més de 9.000 espectadors. 

Tres dies més tard es reuneixen l'enginyer responsable de l'obra, dirigents del club i de la Ligue Corse de Football per planificar l'execució de l'obra. Que començarà l'endemà mateix. 

Arriba el primer contratemps. Una vaga de transportistes al port de Marsella reté el material i paralitza l'obra. El club sol·licita un ajornament del matx a la Fédération Française de Football, que és rebutjat per qüestions de calendari. L'empresa constructora, decideix continuar els treballs de construcció al·legant que disposa del material necessari a l'illa.

Pocs dies després, una comissió de seguretat es deplaça a Furiani per comprovar com avancen els treballs de construcció de la nova tribuna. Gens contents de l'evolució de les tasques, emeten un informe on dubten de la viabilitat de l'obra. Aleshores, la Ligue Corse de Football emet un informe a la Fédération Française de Football donant validesa al projecte. Qui, finalment, dóna el vist-i-plau per celebració del partit i es posen a la venda les entrades. Malgrat tot, la nova tribuna seguia el seu procés. Sense enllumenat de seguretat ni sortides d'emergència.

5 de maig de 1.992
A les 4 de la tarda del dia 5 de maig de 1.992 s'obren les portes de l'estadi. Mentrestant, la comissió de seguretat es reuneix per darrera vegada. La gent entra contenta, amb ganes de presenciar un gran partit entre el seu equip i un dels grans d'Europa. L'estadi s'omple, tal com era d'esperar, i la grada presenta un aspecte immillorable. Però hi ha certa inquietud entre els responsables de seguretat, bombers, periodistes i alguns aficionats, que temen per l'estructura. La inquietud es converteix en tensió, i més quan els periodistes que emeten el partit en directe comenten que la grada balanceja més del normal. Encara hi ha temps per aturar l'inici del partit.

A  les 8 del vespre els jugadors surten a l'estadi a fer els exercicis d'escalfament i el públic enbogeix amb els seus. Mentrestant, alguns tècnics continuen assegurant a contrarellotge la grada.

A les 8:20 del vespre, es produeix la desgràcia. La part superior de la grada es desploma. Prop de 2.000 aficionats i periodistes cauen de la part superior i queden enmig de la ferralla. Un terrible balanç amb 18 morts i 2.357 ferits. No entrarem en detalls més enllà dels fets. 
French Football Weekly

Dies més tard, l'Olympique de Marseille demana jugar l'eliminatòria en camp neutral. La pròpia FFF ho desestima i dóna el trofeu per acabat. Però la tragèdia de Furiani no s'oblida amb la finalització del torneig. 


Revista France Football (12-05-92)

Un cas de mala gestió. De voler aprofitar les oportunitats de mercat. De voler fer caixa per davant de la seguretat dels propis socis. Un cas que no s'hauria de repetir en el món del futbol. Però malauradament, l'imperi dels diners s'imposa al seny.

En aquest article us hem volgut explicar una de les tragèdies més importants de finals del segle passat i que no va tenir el ressó del mític Heysel. 

(Per la realització d'aquest article ens hem basat en el relat de Wanderers Futbol.)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Municipal de Llagostera

Icebergs, balenes i permafrost

Camp d'Esports de Lleida