La irrupció dels víquings

La irrupció del futbol islandès és un fet. Tot i ser un país amb poca tradició en el calendari futbolístic europeu, ha experimentat una millora considerable en la darrera dècada. En aquest article us volem parlar del l'Eurocopa del 2.016. De com Islàndia va arribar a la fase final i de la gesta més important dels nòrdics en el panorama internacional.



Holanda, la primera víctima
El camí cap a l'Eurocopa de França comença a la fase de grups classificatòria. A més d'Islàndia, completen el Grup A: Holanda, República Txeca, Turquia, Letònia i Kazakhstan. 

Durant aquests partits ja es veu que els islandesos no són aquells nois rudes d'una illa aïllada coneguts per la pesca del bacallà i la cria d'ovelles. Es comencen a veure detalls del que més endavant sorprendria a mitja Europa. Destaquem el partit jugat el 3 de setembre de 2015 a l'Amsterdam Arena (actual Johan Cruijff Arena). Un gol de Sigurdsson és suficient per derrotar a la selecció holandesa i posa la primera pedra per construir aquesta història. No oblidem que els islandesos també havien guanyat el partit contra Holanda jugat a Laugardalsvöllur (Reykjavík).


UEFA 2016

Després d'una fase de classificació molt bona, mostrant un gran nivell, aconsegueix una segona posició que li dóna el bitllet de l'Eurocopa, sense passar per la repesca. Un èxit sense precedents.



L'evolució no és per atzar
Però aquesta classificació és fruit de l'atzar? Per una generació de bons jugadors? Potser la pregunta hauria de ser: què ha passat en un país petit i aïllat al nord de l'Atlàntic perquè s'aconsegueixin aquests resultats? 

La resposta la trobarem en un canvi en la concepcció d'aquest esport. En pocs anys, han aparegut futbolistes que juguen en lligues europees. Aquest fet incrementa la qualitat de l'equip, sens dubte. Però per aconseguir sortir de l'illa s'ha de demostrar que hi ha un canvi. I, al nostre entendre, el canvi s'ha basat en potenciar el futbol de base construint pavellons coberts on poder entrenar durant tot l'any, inclús en les condicions meteorològiques més adverses.

Fa només un parell de dècades, l'equip nacional islandès jugava amb jugadors amateurs. Jugadors que, en competir contra seleccions més potents, es tancaven i estaven més pendents de treure pilotes que de construir jugades. Ara no, ara poden mirar de tu a tu a qualsevol equip per potent que sigui. Ara han guanyat confiança i juguen com un equip. Un equip que sap que no té res a perdre i que juga a passar-s'ho bé des de l'organització i la cohesió.

Amb l'evolució que ha patit el futbol islandès, no és estrany veure una llista de convocats per l'Eurocopa 2.016 on tots els futbolistes juguen en lligues estrangeres. 

Porters:
Hannes Thór Halldórsson (NEC Njimegen-Holanda)
Ögmundur Kristinsson (Hammarby-Suècia)
Ingvar Jónsson (Sandefjord-Noruega)

Defenses:
Birkir Már Saevarsson (Hammarby-Suècia)
Haukur Heidar Hauksson (AIK-Suècia)
Hjörtur Hermannsson (PSV Eindhoven-Holanda)
Sverrir Ingi Ingason (Lokeren-Bèlgica)
Ragnar Sigurdsson (Krasnodar-Russia)
Kári Árnason (Malmö-Suècia)
Hördur Björgvin Magnússon (Juventus-Itàlia)
Ari Freyr Skúlason (OB-Dinamarca)

Migcampistes:
Jóhann Berg Gudmunsson (Charlton Athletic-Anglaterra)
Birkir Bjarnason (FC Basel-Suïssa)
Gylfi Sigurdsson (Swansea City-Anglaterra)
Rúnar Már Sigurjónsson (Sundsvall-Suècia)
Aron Gunnarsson (Cardiff City-Gal·les)
Théodór Elmar Bjarnason (AGF-Dinamarca)
Emil Hallfredsson (Udinese-Itàlia)
Arnór Ingvi Traustason (Norrköping-Suècia)

Davanters:
Kolbeinn Sightórsson (Nantes-França)
Alfred Finnbogason (Real Sociedad-Espanya)
Jón Dadi Bödvarsson (Kaiserslautern-Alemanya)
Eidur Gudjohnsen (Molde-Noruega)
      

Debut en una fase final
El debut d'Islàndia a fase final d'una Eurocopa és davant la poderosa Portugal. Un equip liderat per Cristiano Ronaldo i que acabarà enduent-se el títol. A priori, els portuguesos no haurien de tenir problemes per imposar-se al nòrdics. Però el coratge i la il·lusió dels debutants els duran a igualar el gol inicial de Nani. Bjarnason marca el primer gol en una fase final de l'Eurocopa. El deliri acaba d'imposar-se al seny i es demostra, una vegada més, que amb noms no es guanya el partit.



El segon partit es juga a Marsella i enfronta Islàndia amb Hongria. Tant uns com els altres arriben amb la moral ben alta. Els centre-europeus, que no jugaven una fase final des del 1.972, venen d'imposar-se a Àustria amb un contundent 2 a 0. De nou Sigurdsson, l'heroi nacional, fa embogir als víquings en marcar al minut 40 de la primera part. Però un desafortunat gol en pròpia porteria de Savarsson a dos minuts del final, torna a deixar un empat al marcador final. Islàndia continua invicte en el seu debut europeu a falta de només un partit per acabar la primera fase.

En el tercer i decisiu partit espera Àustria que també té possibilitats de classificar-se pels vuitens de final. El partit arrenca elèctric amb gol de Bödvarsson als 18 minuts. La classificació està encarrilada però queden molts minuts. S'ha de treballar molt, i més encara quan a la segona part Àustria aconsegueix empatar. Així s'arriba al final dels 90 minuts però en el temps afegit, Traustason aconsegueix el gol de la victòria i la bogeria col·lectiva d'un país de només 300.000 habitants es desferma. Islàndia, es classifica pels vuitens de final.





Un partit per la història
Arribar als vuitens de final és el major èxit aconseguit fins ara pel futbol islandès. Ara espera Anglaterra. Una selecció que no viu la seva millor època, però de qualitat molt superior als víquings. Ningú, ni el més optimista seguidor islandès, pot imaginar-se res que no sigui una victòria dels Harry Kane, Sterling, Cahill i companyia. I més encara quan als 4 minuts de partit Wayne Rooney marca de pena màxima. Doncs sí, dos minuts més tard, Sigurdsson (qui, si no?) empata el partit i torna l'eufòria nòrdica. Una eufòria que es convertirà en orgasme nacional quan Sigthorsson anota el segon i definitiu gol. Costa de creure, lectors romàntics del futbol, però Islàndia elimina Anglaterra i posa els peus als quarts de final.




Sense res a perdre, es juguen els quarts de final contra els amfitrions, França. Ara tota la pressió és pels locals perquè s'enfronten a la rebelació del campionat i, a més, davant del seu públic. Al final, la lògica esportiva, ara sí, s'imposa i França venç per 5 gols a 2. Islàndia queda eliminada, sí, però marxa donant espectacle. Tal com ha fet durant tota la competició.


Un dentista a la banqueta
Després de l'eliminació d'Anglaterra als quarts de final, alguns rotatius anglesos van titular: "Humiliats per un equip dirigit per un dentista". En referència al seleccionador Heimir Hallgrimsson, dentista de professió. Perquè així és el futbol a Islàndia. Desperta passions des de la humilitat.

I no podem acabar aquest article sense fer referència a la genial piulada que, humorísticament, explicava com es va confeccionar la llista de convocats de l'equip nacional islandès. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Icebergs, balenes i permafrost

Betri-deildin 2020. Resum de la temporada.

Guðjohnsen. Una saga islandesa.