Icebergs, balenes i permafrost

Al nord de l'Oceà Atlàntic, banyada pel Mar del Labrador, hi ha una vasta extensió de terra glaçada. Una illa que està entre Europa i Amèrica. Estem parlant de Groenlàndia. Propera a l'estat canadenc de Nunavut, del qual només se'n separa per la Badia de Baffin. Políticament és una regió autònoma de Dinamarca. Ja veiem que la remota situació geogràfica també va acompanyada d'una complicada situació administrativa. Amb una extensió de més de 2.000.000 km2 i una població d'uns 56.000 habitants, és una de les zones amb menys densitat de població del planeta. 

Malgrat aquest panorama, el futbol també apareix a les vides dels groenlandesos. Amb més o menys dificultats, òbvies per la climatologia adversa gran part de l'any, la pilota també roda vora els icebergs. 


Fotografia: Karsten Bidstrup



Primera pedra  
Poc a poc, es van teixint els fils. Però si mirem enrera veurem el camí seguit.

El primer camp de futbol (dir-ne estadi seria potser massa agosarat) es va construir l'any 1964 a la capital del país, Nuuk. El terreny era de sorra volcànica barrejat amb la pròpia terra. Aquí l'herba no hi creix a causa del permagel o permafrost (subsòl glaçat permanentment). Per grades, les roques del voltant del terreny de joc.

Així va aparèixer el futbol en aquelles terres inhòspites. I així, l'any 1971 el campionat local va estendre's, sota el paraigua de la Federació de Groenlàndia de Futbol, a un campionat d'àmbit nacional. Des d'aleshores, no ha parat d'augmentar la popularitat. Actualment, compta amb més de 5.000 llicències, fet que suposa un 10% de la població del país. Les institucions oficials estan molt interessades en promoure pràctiques esportives per disminuir la taxa d'alcoholisme i suïcidi, molt altes en aquest país.


Una logística complicada
Actualment, Groenlàndia no forma part de la FIFA. Un dels motius és l'obligatorietat de tenir un estadi on jugui la selecció nacional amb gespa natural. Aquí, la climatologia juga un paper molt important. El terra està glaçat bona part de l'any i en els mesos d'estiu, una capa de permagel impedeix el creixement de l'herba. Per aquest motiu, si bé cada poble disposa de camps de futbol, aquest són de terra volcànica i sorra. Darrerament, també en trobem de gespa sintètica. Però no compleix la normativa FIFA. 

I què passa amb l'escalfament global i el canvi climàtic? L'escalfament del planeta és un fet. I la zona àrtica és on es pateixen les majors conseqüències. El permagel es desfà i es coverteix en una capa inestable. Per tant, cal una infraestructura molt important per poder construir sobre aquesta capa inestable sense perills d'enfonsaments ni esfondraments. Cal, doncs, una inversió econòmica important.

D'on treuen els diners? El finançament, bàsic per aconseguir un futbol professional, és molt complicat. Només existeix un club professional, el B-67. La resta són equips amateurs que no disposen de capital per invertir. Els drets televisius, una font d'ingressos important en el futbol actual, no existeixen doncs es disputa un únic campionat (de curta durada) i s'emet per la televisió pública. I la venta d'entrades és impossible, perquè no hi ha grades, el terreny és en camp obert. En definitiva, els clubs reben pocs diners, pràcticament tots, provinents de la publicitat.

Com podem imaginar, en un país tant gran i en les condicions que es troba, els desplçaments són molt complicats i cars. Els viatges de llarga distància només es poden fer per aire o per mar. Tant uns com els altres són cars i, si anem amb vaixell, hem de comptar algunes hores, o fins i tot dies, de viatge. Els jugadors, amateurs la majoria, no poden permetre's absentar-se de la feina per l'esport.


Campionat anual atípic
El campionat nacional s'anomena GBU Championships i no segueix el format dels campionats nacionals que estem acostumats. Es disputa anualment entre els mesos de maig i setembre i enfronta tots els clubs del país (actualment prop de 70) en tres fases. En la primera fase, d'àmbit local, els clubs competeixen contra els rivals del seu poble i municipis veïns. Els millors equips es classifiquen per la segona fase, d'àmbit regional. Durant tres o quatre dies els equips s'enfronten entre ells i només el vuit millors equips del país es classifiquen per la fase final. 

La tercera i última fase, d'àmbit nacional, enfronta els millors equips en un torneig que es disputa a principis d'agost en una única seu (normalment Nuuk). Aquest format, a banda d'adaptar-se a les fredes temperatures àrtiques, evita molts desplaçaments als clubs.

Invisibles per la comunitat internacional
Cap on va el futbol groenlandès? Per una banda tenim l'afició de la població cap a l'esport de la pilota. Però, per altra banda tenim les dificultats econòmiques. Aquí falta un tercer element, que pot desencallar la situació. Groenlàndia és una regió autònoma de Dinamarca i aquest envia ajudes per tal de potenciar l'esport. Aquestes ajudes, ja siguin econòmiques o bé de treball de formació d'entrenadors, encara no han donat els seus fruïts. L'objectiu és entrar a formar part de la UEFA i reben el suport dels països del nord d'Europa. Però les institucions miren cap a altres bandes.

Actualment, Groenlàndia és membre de la NF-Board. Una federació internacional que agrupa territoris no reconeguts per la FIFA. Així, es poden fer partits a nivell internacional. Un fet que abans era totalment impossible.

A partir de l'any 2010 s'inicia la construcció de nous estadis. El primer a construir-se, a Qaqortoq, és de gespa sintètica i ja és un pas més cap a la normalització de l'esport. A més, el mateix Joseph Blatter (ex-president de la FIFA) va estar present a la inauguració. Encara està lluny de ser reconeguda com a membre de la federació internacional, i més encara quan les dimensions del terreny de joc són de 65x40 metres (dimensions no oficials).

A partir d'aquest estadi se n'han construit d'altres finançats, en part, per la federació danesa. Com el Nuuk Stadium, a la mateixa capital. També de gespa sintètitca i amb un camp annex, és la seu dels partits internacionals de la selecció nacional. 

Nuuk Stadium
D'altres municipis disposen d'instal·lacions més o menys confortables. Qeqetarsuaq, a l'Illa de Disko, també disposa d'un camp amb gespa sintètica. Aquest va ser la seu del campionat nacional l'any 2017 i ha deixat la imatge de futbol bucòlic que tenim en ment. 


Qeqetarsuaq

Una mirada al futur
Els projectes de futur de la Federació de Groenlàndia de Futbol són dos. El primer, construir un estadi cobert. El projecte ja es va presentar el 2017 i és una qüestió econòmica. 


Arctic Stadium
El segon, formar part de les federacions internacionals. Des del 2016 és membre de la ConIFA (Confederació d'Associacions de Fuutbol Independents). Per tant, pot participar en competicions internacionals organitzades pels membres d'aquesta associació.

Però la mirada està posada en altres objectius més ambiciosos. Les negociacions per formar part de la FIFA passen per ser membre de la UEFA o de la CONCACAF. Esperem tenir notícies properament.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Municipal de Llagostera

Camp d'Esports de Lleida